martes, 29 de mayo de 2007

Quien parte y reparte....

Alboraya
Escrutado : 100 % 2007 2003
Hora: 2:10
_______Escaños ___Nº_____ Votos %
PP______ 11____ 4.894_____44,54%
PSOE ____7____ 2.956_____ 26,90%
CIALBO __2 _____975______ 8,87%
BLOC*___ 1 _____773______ 7,03%
5% de cuota electoral -----------------------------
UV-LVE__ 0____ 526______ 4,79%
EUPV:___ 0____ 514______ 4,68%
CV ______0____ 182______ 1,66%
PSD_____ 0____ 104______ 0,95%
ERPV____0____ 102 ______0,93%


Votantes 11.353 Abstención 28,88%
Blancos 255 Nulos 72


3% de cuota electoral---------------------

PP ____10___ 4.894
PSOE___ 6___ 2.956
CIALBO _2____ 975
BLOC* __1 ____773
UV-LVE _1____ 526
EUPV-:__1____ 514

Supongo que a pesar de la evidencia habrá quien culpe a la división de la izquierda de la mayoría absoluta del PP. Si se suman los votos de EUPV y el BLOC dan un total de 1287 + 102 de Esquerra Republicana y aplicando el 5%

________________1_____ 2 _____3 ___4 ___5 ____6___ 7 ___8 ___9___ 10__ 11
PP ---------11----- 4.894--- 2447 ---1631--1223-- 978 --815-- 699 --611-- 543-- 489-- 444
PSOE------- 6 -----2.956--- 1478 ----985-- 739--- 591 --492
CIALBO-----2------- 975 ---487
ERPV + -----2 ------1329---664---- 443
BLOC+EU




Mayoría absoluta del PP por un voto.....que tomen nota los abstencionistas

miércoles, 23 de mayo de 2007

Alcampo

Planes susceptibles y democracia

Y es que para cada carencia en este Ayuntamiento se sacan de la manga una CAMPAÑA, TALLER o PLAN que les sirva de coartada.
Las carencias democráticas de esta legislatura, por ejemplo, las han disimulado con un curioso Plan de Participación Ciudadana.
Resulta que la mitad de la gente no puede asistir al pleno por falta de capacidad y el Sr. Alvaro se niega a ir a un emplazamiento mayor. Los ciudadanos que pueden entrar ven como las preguntas de sus concejales se quedan una y otra vez sin respuesta, cuando no son directamente objeto de mofa. Los insoportables sermones del Sr. Alvaro se quedan sin posibilidad de turno de réplica y el turno de ruegos y preguntas, cuando existe, la mayoría de las veces tampoco se obtiene respuesta.
Según el editorial de Alboraya Actual, el Plan de Participación Ciudadana es una buena noticia para todos, a pesar de no ser vinculante, y yo todavía no le veo el motivo, como no sea que pronto no tendremos ni que ir a votar.
Se me ocurre un buen Plan de Participación Ciudadana: un ciudadano con una duda podría ir al pleno, preguntar y recibir respuesta. Sería revolucionario e innovador y lo podríamos llamar DEMOCRACIA.
Para tratar de entender los nuevos conceptos políticos sería bueno que empezaran por tratar de entender los básicos y fundamentales, que son susceptibles de ser tenidos en cuenta.

La importància de dir-se Ernesto




És important quan es té un Pla d'Emergències, que consistix a traure l'aigua l'endemà de ploure.
Com bé ens informa l'actual responsable del departament de Trànsit, Emergències i Protecció Civil no es pretén evitar inundacions, es tracta, segons ell, de tornar al que denomina “la normalitat”; normalitat monsònica i tercermundista li faltaria afegir-hi.
S'hi atreveixen a presentar com tot un èxit la instal·lació d'uns col·lectors que hi haurien d'estar funcionant fa més de cinc anys i que ara s'instal·len amb presses. Cal tindre la cara molt dura.
Recorde jo que començaren a obrir el sòl i, ingenu de mi, vaig pensar: “per fi hi arriben els col·lectors, amb retard però hi arriben”. Resultà que era per a col·locar el cable d'ONO i, des d’aquell dia, crec que ja ha plogut massa.
Fins ací és on ens ha portat la falta de previsió i d'instal·lació de sistemes d'arreplegada i evacuació de pluges i d'un clavegueram d'acord amb les necessitats pluvials de la zona i la incessant activitat depredadora de les constructores.
La realitat és que es podia i s'hauria d'haver construït millor i això no sols reduiria riscos sinó que tindria enormes beneficis en el medi ambient i en la butxaca del ciutadà, qui veuria reduïda la factura de l'aigua. Per descomptat, 150 litres en una hora són impossibles de controlar, sobretot si no s'inverteix un duro a fer-ho. És trist veure com s’hi desperdicien uns recursos naturals tan necessaris com l'aigua amb tanta indiferència.
Els pegats que li van posant a la seua política de la paleta sense trellat ens estan eixint molt cars i a més deixen sense atallar realment el problema.
És curiós veure que països com Vietnam i la Xina ho estiguen aconseguint i amb fons de la CEE i ací ens resignem. Però clar, és que allà plou molt més i a més tenen enginyers i arquitectes, mentre que ací tenim calatravas i calatravadas, i ara un venedor d'impermeables anomenat Ernesto.
Què passa que la Creu Roja no participa del pla d'emergències?

No en el meu nom


Partim de la base, ens agrade o no, que l'actual model econòmic ja no és sostenible. Això no és discutible, no hi ha més que preguntar a qualsevol agricultor i mirar a com es paga l'hortalissa en origen i a quin preu ens la cobren en el mercat o supermercat o mirar com apugen el preu de les hipoteques i la gasolina.


Davant d'esta realitat, la veritat és que els organismes locals i autonòmics no fan absolutament res per a buscar solucions que eviten que l'horta desaparega. Però, alhora, es dediquen a passejar fent-se fotos i inaugurant plans sense fons, igual que aquell que inaugurava pantans, amb NO-DO inclòs. Com en molts altres àmbits de la vida aproximar-se al "terme mitjà" només és estar a la meitat del camí. No té sentit que un govern autonòmic destine milions i milions a subvencionar els cotxes d'una multinacional americana i no destine un duro a conservar i millorar la productivitat d'una de les majors superfícies de cultiu urbanes que queden a Europa.

A mi em pareix que plantegen la depredació del territori com si d'una conversió industrial es tractara, però sense plantejar-ho obertament, no fóra el cas que, a més, els demanaren subvencions com en altres sectors de producció. Doncs sí, no em pareix tan desgavellat; vegem hauríem de traure un càlcul de tots els llauradors que treballen en una fanecada i per cada fanecada que s'ha destruït en els últims, diguem, cinc anys, jubilar prematurament a un nombre proporcional de llauradors amb el seu sou clar està, que hauríem de negociar amb els representants sindicals, i per als mes jóvens ajudes en formació i un parell d'anys de subsidi.

Partim de la base, ens agrade o no, que l'horta és el nostre patrimoni cultural tant dels que tenim terres com de qui no en té. Que urbanites, com jo mateix, tenim més de 300 anys d'història familiar cultivant la terra i això hauria de meréixer el suficient respecte per a evitar que ara ningú vinga a dir-nos que la nostra opinió ja no compta, clar que quan vinguen eleccions ens regalaran un bolígraf i un CD amb els millors èxits de Julio Iglesias.

Partim de la base, ens agrade o no, que en la tota la història de l'horta cap agricultor es va fer ric i menys encara treballant per baix de les 20 fanecades. Els nostres antecessors van trobar la manera de fer-la prou rendible de la forma més humil possible, fins i tot es construiren un habitatge d'atovó dins del mateix camp, i que era rendible perquè els donava de menjar, poca cosa més. Una part dels agricultors van apostar en el seu dia per l'orxata i hui podem dir que no són les seues hortes les que corren perill de ser abandonades, açò és, que el que fracassa és un dels actuals models de producció.



Però el problema d'Alboraya no és precisament la poca productivitat de l'horta. Al contrari: és la gran rendibilitat que li pretenen traure els taurons del PP i els seus amics constructors a eixos terrenys que pretenen expropiar per damunt de tot i de tots, només els interessa l'efectiu de caixa.

Opinions, opinants i mals costums

“A voltes amb la protecció de l'horta” diu estar qui firma com a Ernesto Rodrigo, que des de la pàgina d'opinió d'Alboraya Actual carrega tintes contra els que ell qualifica de “salvadors de l'horta” (ecologistes i la resta). No sé si jo entraria en la categoria ambigua de "la resta" (la resta de què?), però crec que sí entre en la d'ecologista i quan mire al voltant, veig els propietaris de la terra i els llauradors defenent-se del xantatge i de l'abús urbanístic, que ell el qualifica com a terme mitjà. Imagine que ací es referix a l'altura que té la butxaca o a la seua capacitat restant, és a dir, mig plena o mig buida segons se siga d'optimista.
Així li informaré que els defensors de l'horta, els ecologistes i la resta de veïns afectats, NO estem d'acord amb les infraestructures que pretenen creuar el nostre territori (autopistes i AVE) i vam donar alternatives més viables per a evitar-ho que foren ignorades, encara que sí volem col·legis i hospitals, inclús llibres en la biblioteca i és que som així de contradictoris.
Per favor, no m'ajunte la cansalà amb la velocitat que queda lleig fer demagògia de la construcció i és que l'única cosa “sostenible” del seu model urbanístic és la corrupció i li assegure que l'alternativa a Marbella no és una mula o una molt digna espardenya ni els seus principis bàsics d'economia del segle XIX.
És curiós que l'ecologisme es base en la inversió en noves tecnologies i encara ens acusen de primitius. Cal ser atrevit o ignorant. Tenen el mal costum els detractors de l'ecologisme de desqualificar-lo en les ciutats, com si per viure a Russafa en un pis de 60 m2, una persona ja no tinguera dret a respirar aire net. Així demostren, una vegada més, que no tenen ni punyetera idea de què va açò.
Per últim, i després de fer tot un al·legat a favor de l'expropiació de Vera, sense que se li note massa, s'atreveix a proclamar la seua croada a favor dels agricultors, salvats estem!

"Hi ha gents tan plenes de sentit comú, que no els queda el més xicotet racó per al sentit propi. "

UNAMUNO, Miguel