Partim de la base, ens agrade o no, que l'actual model econòmic ja no és sostenible. Això no és discutible, no hi ha més que preguntar a qualsevol agricultor i mirar a com es paga l'hortalissa en origen i a quin preu ens la cobren en el mercat o supermercat o mirar com apugen el preu de les hipoteques i la gasolina.
Davant d'esta realitat, la veritat és que els organismes locals i autonòmics no fan absolutament res per a buscar solucions que eviten que l'horta desaparega. Però, alhora, es dediquen a passejar fent-se fotos i inaugurant plans sense fons, igual que aquell que inaugurava pantans, amb NO-DO inclòs. Com en molts altres àmbits de la vida aproximar-se al "terme mitjà" només és estar a la meitat del camí. No té sentit que un govern autonòmic destine milions i milions a subvencionar els cotxes d'una multinacional americana i no destine un duro a conservar i millorar la productivitat d'una de les majors superfícies de cultiu urbanes que queden a Europa.
A mi em pareix que plantegen la depredació del territori com si d'una conversió industrial es tractara, però sense plantejar-ho obertament, no fóra el cas que, a més, els demanaren subvencions com en altres sectors de producció. Doncs sí, no em pareix tan desgavellat; vegem hauríem de traure un càlcul de tots els llauradors que treballen en una fanecada i per cada fanecada que s'ha destruït en els últims, diguem, cinc anys, jubilar prematurament a un nombre proporcional de llauradors amb el seu sou clar està, que hauríem de negociar amb els representants sindicals, i per als mes jóvens ajudes en formació i un parell d'anys de subsidi.
Partim de la base, ens agrade o no, que l'horta és el nostre patrimoni cultural tant dels que tenim terres com de qui no en té. Que urbanites, com jo mateix, tenim més de 300 anys d'història familiar cultivant la terra i això hauria de meréixer el suficient respecte per a evitar que ara ningú vinga a dir-nos que la nostra opinió ja no compta, clar que quan vinguen eleccions ens regalaran un bolígraf i un CD amb els millors èxits de Julio Iglesias.
Partim de la base, ens agrade o no, que en la tota la història de l'horta cap agricultor es va fer ric i menys encara treballant per baix de les 20 fanecades. Els nostres antecessors van trobar la manera de fer-la prou rendible de la forma més humil possible, fins i tot es construiren un habitatge d'atovó dins del mateix camp, i que era rendible perquè els donava de menjar, poca cosa més. Una part dels agricultors van apostar en el seu dia per l'orxata i hui podem dir que no són les seues hortes les que corren perill de ser abandonades, açò és, que el que fracassa és un dels actuals models de producció.
Però el problema d'Alboraya no és precisament la poca productivitat de l'horta. Al contrari: és la gran rendibilitat que li pretenen traure els taurons del PP i els seus amics constructors a eixos terrenys que pretenen expropiar per damunt de tot i de tots, només els interessa l'efectiu de caixa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario