miércoles, 23 de mayo de 2007

Opinions, opinants i mals costums

“A voltes amb la protecció de l'horta” diu estar qui firma com a Ernesto Rodrigo, que des de la pàgina d'opinió d'Alboraya Actual carrega tintes contra els que ell qualifica de “salvadors de l'horta” (ecologistes i la resta). No sé si jo entraria en la categoria ambigua de "la resta" (la resta de què?), però crec que sí entre en la d'ecologista i quan mire al voltant, veig els propietaris de la terra i els llauradors defenent-se del xantatge i de l'abús urbanístic, que ell el qualifica com a terme mitjà. Imagine que ací es referix a l'altura que té la butxaca o a la seua capacitat restant, és a dir, mig plena o mig buida segons se siga d'optimista.
Així li informaré que els defensors de l'horta, els ecologistes i la resta de veïns afectats, NO estem d'acord amb les infraestructures que pretenen creuar el nostre territori (autopistes i AVE) i vam donar alternatives més viables per a evitar-ho que foren ignorades, encara que sí volem col·legis i hospitals, inclús llibres en la biblioteca i és que som així de contradictoris.
Per favor, no m'ajunte la cansalà amb la velocitat que queda lleig fer demagògia de la construcció i és que l'única cosa “sostenible” del seu model urbanístic és la corrupció i li assegure que l'alternativa a Marbella no és una mula o una molt digna espardenya ni els seus principis bàsics d'economia del segle XIX.
És curiós que l'ecologisme es base en la inversió en noves tecnologies i encara ens acusen de primitius. Cal ser atrevit o ignorant. Tenen el mal costum els detractors de l'ecologisme de desqualificar-lo en les ciutats, com si per viure a Russafa en un pis de 60 m2, una persona ja no tinguera dret a respirar aire net. Així demostren, una vegada més, que no tenen ni punyetera idea de què va açò.
Per últim, i després de fer tot un al·legat a favor de l'expropiació de Vera, sense que se li note massa, s'atreveix a proclamar la seua croada a favor dels agricultors, salvats estem!

"Hi ha gents tan plenes de sentit comú, que no els queda el més xicotet racó per al sentit propi. "

UNAMUNO, Miguel

No hay comentarios: